Active petitions in over 75 countries Follow GoPetition

Contra la caça a les escoles

Petition published by Anonymous on Mar 21, 2009
1079 Signatures 
Target: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
Region: Spain

Petition Background (Preamble):

MANIFEST CONTRA LA CAÇA A LES ESCOLES

Amb aquest manifest, les entitats sotasignants volem comunicar-los el nostre més profund descontent, malestar, perplexitat i indignació en conèixer les iniciatives que l'Agrupació de Societats de Caçadors del Pirineu i la Catalunya Central (AGRUPCAT) amb el suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya està portant a terme en algunes escoles catalanes sota el lema de “La caça a les escoles”.

Galgo ahorcado

1.-CONTRADICCIÓ D’AQUESTA ACTIVITAT AMB ELS VALORS QUE ES TRANSMETEN A L’ESCOLA

Els arguments per a ser contraris a aquesta iniciativa són variats i múltiples; les i els docents, en la seva la gran majoria, fem un esforç diari per transmetre al nostre alumnat els valors del respecte, l’educació en la pau i la cultura del diàleg i la no violència. Dediquem moltes hores i esforços a transmetre que la violència no ens ajuda a solucionar res, i que la paraula serà l’eina més poderosa per aprendre a resoldre els conflictes d’una manera pacífica. Intentem també educar l’alumnat en el respecte al medi ambient, i els ensenyem pràctiques sostenibles aplicades a la nostra vida diària. Així mateix, mirem d’educar l’alumnat en el respecte per a la diversitat, és a dir, vers tots els éssers vius que comparteixen el món amb nosaltres, intentant que entenguin que de món només n’hi ha un i que no ens pertany, i que hem de tenir cura perquè tots els que l’habiten tinguin un lloc digne, net de contaminació i sense perills.

2.-CONTRADICCIÓ DE LES ACTIVITATS DELS CAÇADORS AMB ELS VALORS QUE DIUEN PROMOURE

La presentació dels caçadors a les escoles, els quals defineixen la seva activitat com a lúdica, amb la qual s’aprofiten de recursos naturals per a satisfer unes aficions particulars (divertir-se matant), es presentada d’una manera absolutament manipuladora de la innocència dels infants als quals es dirigeixen aquestes xerrades. L’alumnat reconeix com a vàlides les pautes que els adults, i més si és dins l’entorn educatiu, els donen. El nostre alumnat, els nostres fills, imiten les conductes observades en els adults, assumeixen els rols viscuts a les seves cases, a les escoles i al carrer i els reprodueixen fidelment. De la mateixa manera interioritzen la valoració que aquests rols adquireixen a la societat. Les armes, amb les quals els caçadors maten les seves preses, estan sent posicionades dins el pensament dels més petits com quelcom tàcitament acceptat i per tant bo. La violència que porta implícita l’acte de matar, està sent justificada i acceptada pels nens i les nenes, i això possibilita que, en el futur, la violència i la llei del més fort es constitueixin com la base de les seves possibles relacions. Volem crear consciència sobre el problema de la violència, el menyspreu per la vida, l’ús de les armes, donat que en el futur les conductes de violència de gènere, les injustícies dels conflictes armats, la poca consideració social sobre la vida dels animals... deriven del posicionament moral que tenim de les armes i de la violència en si. El més fort (qui té l’arma) triomfa, i a més “és el bo”. Matar i morir es presenta com quelcom normal i bo, i aquest fet comporta el menyspreu per la vida. A les escoles no permetem que l’alumnat porti al centre joguines bèl·liques (espases, pistoles, escopetes...) perquè entenem que aquestes joguines fomenten i porten implícit que la violència i la guerra són un instrument vàlid per a solucionar els conflictes. Amb la iniciativa de “La caça a les escoles” tot el que fem perd el seu sentit. Com justificarem la contradicció d’estar educant per la Pau, a favor del diàleg, per la desmilitarització, quan els caçadors van armats per la muntanya i se’ls porta a l’escola com si fossin uns herois de la protecció dels animals i del medi ambient? Amb quina cara ens mirarà l’alumnat quan els diem que hem de protegir i defensar els animals, si acte seguit ve algú a explicar-los que anar pel bosc matant-los està bé? L’argument dels caçadors, que ajuden a conservar la diversitat, i que la caça és un aprofitament legítim dels recursos naturals és absolutament falsa i perversa. La caça és una manera de divertir-se nociva, agressiva, violenta, contaminant i perillosa, malgrat estigui regulada per llei, una llei que, tot s’ha de dir, no es modifica des de l’any 1970.

3.-PROBLEMÀTICA PER AL DESENVOLUPAMENT INFANTIL Igualment considerem que les institucions que promouen aquesta iniciativa no tenen formació en psicologia infantil, ja que passen per alt que els infants i joves tenen una especial connexió empàtica amb els animals (biofilia), i aportar-los aquesta informació “matar-los està bé” els desorienta, amb el consegüent neguit i problemes emocionals. Segons John Burroughs, primer cal cultivar l’amor, i sobre aquesta emoció, el coneixement intel·lectual: Entre els tres i set anys els infants descobreixen el que es defineix com a “ego ecopsicològic” o percepció harmoniosa del “jo” en relació el món natural. Degut a que l’home ha evolucionat formant part de la naturalesa, tots naixem capacitats per desenvolupar un vincle afectiu i psicològic amb ella, o tendència innata a la biofilia. La manera de potenciar l’empatia vers el món natural és cultivant relacions amb els animals. El contacte amb els animals és una escola d’educació emocional pels infants. És normal que els i les nenes els tractin amb afecte i respecte, senten una proximitat especial amb les cries dels animals, despertant-los sentiments de tendresa i protecció. Promoure la caça a les escoles és una activitat profundament irrespectuosa amb el desenvolupament natural dels infants normalitzant-los les actituds violentes i negant-los la necessitat innata de construir un món harmoniós i pacífic. Els humans poden matar altres éssers vius quan bloquegen tota relació empàtica amb la víctima. Només podem agredir quan ens distanciem emocionalment de la víctima, i aquesta és l’arrel de tota violència. L’equilibri emocional d’un infant requereix, com un dels seus pilars bàsics, la capacitat empàtica vers els altres. Si una criatura pot posar-se en el lloc de l’altre, (empatia) com podrà disparar-li? I si ho fa, o participa del fet, patirà un conflicte intern que pot arribar a destruir el seu equilibri psicològic. A l’escola treballem com a objectius prioritaris aquesta capacitat empàtica, com a mitjà per a obtenir un món harmoniós i solidari, on el respecte per l’altre no vingui donat per la pertinença a una ètnia, gènere o col·lectiu cultural, o espècie. El respecte es donarà per la consideració moral de cada ésser individual capaç de sentir i de patir. El Principi 10 de la declaració Universal dels Drets dels Infants diu que: “L’infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.” Quin sentit té iniciar els infants en l’ensenyament de valors violents? Segons Wilson y Kellert “Un infant que creix envoltat d’agressió contra qualsevol ésser viu, té més probabilitats d’abusar, maltractar o matar quan sigui adult” Aquesta lamentable iniciativa s’oposa a la LOE, que s’inspira en “l’educació per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests, així com la no-violència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social”, i s’orienta a la consecució de la formació per a la pau, el respecte dels drets humans, la vida en comú, la cohesió social, la cooperació i solidat entre els pobles” Trobem adequat afegir els resultats dels estudis i investigacions del Dr. en Psiquiatria Luis Rojas Marcos, el qual es pregunta si la violència és una força intrínsecament biològica – programada en els nostres gens– o sorgeix com a reacció a l’impacte dels avatars de la vida. “La violència no és instintiva, sinó que s’aprèn”, sosté l’autor. “Ningú neix amb un temperament hostil ni es torna cruel si no es pren el temps necessari per aprendre’n. La infantesa, en aquest sentit, és l’etapa vital en què més sovint es generen les futures conductes violentes”, sosté el psiquiatra. “Les llavors de la violència es planten en els primers anys de la vida, es desenvolupen durant la infantesa i comencen a manifestar-se i a donar fruits durant l’adolescència”, explica. La violència és una xacra social que s’aprèn. Tota la bibliografia especialitzada ens indica que la violència s’aprèn i es transmet i un dels principals factors de predicció que una persona serà violenta es que hagi viscut violència al seu entorn més pròxim tant a nivell micro com macrosocial: família, escola, grup d’iguals, lloc al que viu, festes del poble…. El fet de normalitzar i naturalitzar la violència, tal com s’està fent amb el programa “La caça a les escoles” estem abonant el terreny per a futurs maltractadors.

4.-DADES ESTADÍSTIQUES Com que pensem que els caçadors no aporten totes les dades que fan referència a la seva activitat, n’afegim unes quantes a continuació, són dades prou significatives i importants per a incorporar a les xerrades: ACCIDENTS, FERITS i MORTS PER TRETS Segons les dades de la Mútua dels caçadors (Mutuasport), l’any 2007 van haver 21 persones mortes i 863 ferits per trets de caça, dels quals 13 van patir amputacions o danys oculars a conseqüència del impacte. L’any 2005 en nombre de ferits va elevar-se a quasi 2.000. L’any 2002 van morir 23 persones i el 2004 en van morir 18. Segons la mateixa Mútua, la mitjana anual és de 2.585 accidents de caça, amb més de 24 morts per trets i 2.448 ferits. Malauradament, no tots els morts i ferits pels trets de caçadors tenen per víctimes els mateixos caçadors. Sovint, des de excursionistes fins a pagesos, passant per animals de masies són perjudicats per aquesta activitat. Per tant, en temporada de caça, és altament perillós practicar senderisme, BTT, cicloturisme o simplement habitar a prop d’on es caça. La pràctica de la caça suposa un risc seriós per a la vida dels mateixos caçadors i altres persones. Així mateix, l’any 2008 van morir 10 dones i 1 home per tret d’escopeta, víctimes de la violència de gènere. El perill que suposen els caçadors es veu incrementat si tenim en compte que molts d’ells consumeixen alcohol abans o durant la sortida a la muntanya, amb la disminució de reflexes i capacitat de reacció que això comporta. CONTAMINACIÓ PER PLOM Es calcula que els caçadors disparen 200 milions de cartutxos cada any a l’estat Espanyol. Cada cartutx conté 30 gr. de plom en forma d’uns 250 perdigons (que poden anar entre 68 a 1170, segons el seu diàmetre). Així que d’una manera molt ràpida podem calcular que a Espanya es dispersen cada any unes 6000 tones de plom en forma de 50.000 perdigons. Com a conseqüència d’aquesta contaminació massiva, més de 50.000 aus aquàtiques moren cada any víctimes del “plombisme” en confondre els perdigons amb les petites pedres que necessiten per a fer la digestió. A l’estat Espanyol aquesta és la primera causa de mort d’animals per intoxicació. Aquesta situació és molt més greu a les zones humides o pantanoses, ja que cada any 50 tones de plom van a para allà. Espanya té el lamentable rècord estadístic de ser un dels països amb les concentracions més altes de plom en zones humides. El plom metàl·lic és resistent i s’estima que pot trigar entre 15 i 300 anys en desaparèixer totalment, però les aus continuen ingerint-lo encara molts anys després d’haver estat disparat. Un altre dels problemes greus derivat del plom és la contaminació del sòl i de les aigües. El plom es transforma en compostos químics solubles i biodisponibles per les altres formes de vida, inclosa la humana. Només 1 perdigó de 120 gr de pes dissolt completament pot contaminar 12.000 litres d’aigua, que arribarien al nivell crític de 10 micrograms per litre, valor fixat per la UE i la OMS a partir del qual no es considera apte pel consum.

FURTIVISME L’índex de delictes a Espanya relacionats amb el furtivisme és dels més elevats dels països de la UE, segons la guàrdia civil. Segons ells, la poca consciència ecològica dels espanyols en seria la causa. L’any 2007 van ser detingudes pel Seprona 65 persones per delictes relacionats amb la caça major, 44 per caça menor i 33 per atemptar contra la fauna, comptanthi espècies protegides. Avui en dia hi ha moltes caceres il·legals, darrere les quals s’oculten autèntiques màfies organitzades, les quals mouen grans quantitats de diner negre i que operen sense escrúpols per tal d’obtenir la peça desitjada. Algunes espècies, com el gall fer estan en perill d’extinció per culpa de la pressió furtiva. El furtivisme està contemplat con un delicte al codi penal però encara hi ha molta condescendència amb el delinqüents per part de la judicatura. Igualment, cada any hi ha incomptables víctimes de trets intencionats, per practicar punteria, entre aus i altres animals que no son “peces de caça”. MALTRACTAMENT ANIMAL Els 90% dels gossos dels caçadors pateixen una vida indigna i miserable, vivint dins de gàbies minúscules cada dia, amb la mobilitat limitada per la manca d’espai, a mercè de les inclemències del temps, i sense cap possibilitat de socialització. Molts d’ells són malferits pels senglars o reben trets per error, i molts caçadors ni es dignen a curar-los i els deixen agonitzant al bosc o bé (en el millor dels casos) els rematen d’un tret. Les gosses de caça són obligades a reproduir-se sense parar, i els cadells que no són bons són eliminats de forma o abandonats sense més (només cal anar a les protectores i comptar els gossos de caça que hi ha), incrementant d’una manera significativa les dades d’abandonament de gossos.

Un 70% dels gossos abandonats i recollits a les protectores són gossos de caça. En virtut dels arguments exposats, reclamem que aquest programa sigui aturat immediatament i que els alumnes que han rebut aquesta informació tinguin la oportunitat de rebre algun tipus de xerrada compensatòria per aquest fet lamentable, antieducatiu, desequilibrador de la salut mental dels infants i potenciador de la violència i l’ús de les armes. Atentament: Junta directiva A Barcelona el 20 de març de 2009 (S’adjunta recull de premsa i fotografies) Per veure el reportatge sobre “La caça a les escoles” : http://www.tv3.cat/videos/965299 Vídeo gossos caçadors: http://elrefugioescuela.com/no-olvides-dont-forget/


Petition:

Les entitats sotasignants volem comunicar-los el nostre més profund descontent, malestar, perplexitat i indignació en conèixer les iniciatives que l'Agrupació de Societats de Caçadors del Pirineu i la Catalunya Central (AGRUPCAT) amb el suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya està portant a terme en algunes escoles catalanes sota el lema de “La caça a les escoles”.

The Contra la caça a les escoles petition to Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya was written by Anonymous and is in the category Animal Rights at GoPetition. Contact author here. Petition tags: , , ,

Tell | Map | Signatures | Views | Bookmark | Banners | Link | Tip Jar | Sponsor
Click here to Like this petition or Add/View Comments